Vés al contingut

Corona d'Aragó: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Història: cal citació. Esborrada afirmació sense fundament.
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 2: Línia 2:
{{Corona d'Aragó}}
{{Corona d'Aragó}}


La '''Corona d'Aragó''' va ser l'entitat política nascuda de la [[unió dinàstica]] reial ([[1135]]) entre la [[Casa de Barcelona]] i la [[dinastia Ximena]] mitjançant el matrimoni de [[Ramon Berenguer IV]] amb [[Peronella d'Aragó]], els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el [[regne d'Aragó]] com els [[comtats catalans]] i, més tard, les seves conquestes.
La '''Corona d'Aragó''' va ser l'entitat política nascuda de la [[unió dinàstica]] reial ([[1137]]) entre la [[Casa de Barcelona]] i la [[dinastia Ximena]] mitjançant el matrimoni de [[Ramon Berenguer IV]] amb [[Peronella d'Aragó]], els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el [[regne d'Aragó]] com els [[comtats catalans]] i, més tard, les seves conquestes.


==Terminologia==
==Terminologia==
Línia 13: Línia 13:


===Títols dels sobirans===
===Títols dels sobirans===
Al casar-se amb Peronella, Ramon Berenguer no va poder titular-se'n ''rei'' per decisió d'en [[Ramir II d'Aragó]] i prengué el nom de ''príncep i dominador d'Aragó'', reservant-se Ramir el títol de Rei. A la mort de Ramir, Peronella va heredar el títol de ''reina d'Aragó'', conservant Berenguer el títol que ja tenia. Berenguer va morir abans que Peronella, i aquesta va abdicar llavors el títol de rei en el seu fill Alfons. <ref>[http://web.udg.es/hcj/text/historia_del_dret/Textos_%20HDE_III.pdf (veure paràgrafs 150 i 151)]</ref>
El comte Ramon Berenguer IV va rebre la sobirania d'Aragó i els nobles aragonesos el juraren en vasallatge i fidelitat, acte propi de nominació dels reis, però es va intitular ''príncep dominador d'Aragó'' perquè Ramir es va reservar el títol de rei d'Aragó.<ref>[http://web.udg.es/hcj/text/historia_del_dret/Textos_%20HDE_III.pdf (veure paràgrafs 150 i 151)]</ref>


Els seus successors, ja des del seu fill [[Alfons el Cast]] ([[1162]]), tot i tenir com a títol històric en la seva funció de sobirans de Catalunya el de ''comte de Barcelona'', van rebre com a simplificació només el seu títol de ''rei d'Aragó'', heretat de Peronella. Aquests reis com a resultat de la nova forma política van continuar la numeració com a reis d'Aragó en major mesura que la dels comtes de Barcelona anteriors a la unió dinàstica.
Els seus successors, ja des del seu fill [[Alfons el Cast]] ([[1162]]), s'intitularen ''reis d'Aragó i comtes de Barcelona'' a més a més de la resta de títols de sobirania que van anar adquirint amb el temps.


==Història==
==Història==
Línia 21: Línia 21:


===Primers segles===
===Primers segles===
La Corona es constituí el [[1135]]. La forma jurídica d'aquesta unió va ser una donació: [[Ramir II d'Aragó]] va donar el regne d'Aragó, el comtat de Ribagorça i el regne de Saragossa a [[Ramon Berenguer IV]], [[comte de Barcelona]], [[Osona]], [[Girona]], [[Cerdanya]] i [[Besalú]]. El compromís de matrimoni, essent aleshores Peronella impúber —va nàixer el [[1135]]—, no es va acomplir fins l'any [[1150]].
La Corona es constituí el [[1137]]. La forma jurídica d'aquesta unió va ser una donació: [[Ramir II d'Aragó]] va donar el regne d'Aragó, el comtat de Ribagorça i el regne de Saragossa a [[Ramon Berenguer IV]], [[comte de Barcelona]], [[Osona]], [[Girona]], [[Cerdanya]] i [[Besalú]]. El compromís de matrimoni, essent aleshores Peronella impúber —va nàixer el [[1135]]—, no es va acomplir fins l'any [[1150]].


[[Imatge:Stendardo del re d'Aragona.png|thumbnail|right|Estandart dels reis de la Corona d'Aragó.]]
[[Imatge:Stendardo del re d'Aragona.png|thumbnail|right|Estandart dels reis de la Corona d'Aragó.]]

Revisió del 20:53, 26 gen 2008

Plantilla:Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó va ser l'entitat política nascuda de la unió dinàstica reial (1137) entre la Casa de Barcelona i la dinastia Ximena mitjançant el matrimoni de Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, els descendents dels quals tingueren sota els seus dominis reials tant el regne d'Aragó com els comtats catalans i, més tard, les seves conquestes.

Terminologia

Noms del territori

L'origen del terme Corona d'Aragó és a la cancelleria de Catalunya, que així va simplificar, a partir del segle XIII, la denominació de l'entitat política existent des de la unió dinàstica de Catalunya i Aragó.

A les Corts de Montsó de 1289, el conjunt dels territoris ja era designat amb els noms de Corona Reial, de Ceptre Reial o de Corona d'Aragó i de Catalunya. A partir del segle XIV, encara es va simplificar més i es va dir Corona d'Aragó, regnes d'Aragó o simplement Aragó, denominació general a Europa, d'on es derivà el gentilici aragonès referit a tots els súbdits de la Corona d'Aragó.

Per explicar el marc institucional la historiografia catalana moderna ha introduït els termes Confederació catalanoaragonesa, Corona catalanoaragonesa, Catalunya-Aragó i el títol de comte-rei.

Títols dels sobirans

El comte Ramon Berenguer IV va rebre la sobirania d'Aragó i els nobles aragonesos el juraren en vasallatge i fidelitat, acte propi de nominació dels reis, però es va intitular príncep dominador d'Aragó perquè Ramir es va reservar el títol de rei d'Aragó.[1]

Els seus successors, ja des del seu fill Alfons el Cast (1162), s'intitularen reis d'Aragó i comtes de Barcelona a més a més de la resta de títols de sobirania que van anar adquirint amb el temps.

Història

Originalment, la Corona d'Aragó va ser una monarquia binacional, com el coetani Gran Ducat de Lituània. La correlació de forces entre els aragonesos i els catalans va empènyer Jaume I el Conqueridor a constituir nous regnes (el de Mallorca i el de València), sense canviar la primitiva estructura binacional, atès que la majoria de llurs repobladors foren catalans [cal citació]. La incorporació de Sicília, Sardenya, part de Grècia i la de Nàpols convertiren la Corona d'Aragó en un estat multinacional.

Primers segles

La Corona es constituí el 1137. La forma jurídica d'aquesta unió va ser una donació: Ramir II d'Aragó va donar el regne d'Aragó, el comtat de Ribagorça i el regne de Saragossa a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, Osona, Girona, Cerdanya i Besalú. El compromís de matrimoni, essent aleshores Peronella impúber —va nàixer el 1135—, no es va acomplir fins l'any 1150.

Estandart dels reis de la Corona d'Aragó.
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any 1375.

Des del primer moment, la Corona d'Aragó s'estructurà de forma plural, a diferència dels regnes de Castella i Lleó i les seves conquestes peninsulars, que es van anar fusionant. A poc a poc, tanmateix, s'anaren unificant els diversos territoris fins a formar les dues grans unitats d'Aragó i de Catalunya. A l'Aragó va desaparèixer el 1177 l'alta sobirania que tenien els reis de Castella sobre Saragossa. A Catalunya, el 1172 i el 1192 es van incorporar al comtat de Barcelona els comtats de Rosselló i de Pallars, i posteriorment s'hi van unir els comtats d'Empúries, Urgell, de Pallars Sobirà i el de Tortosa. En aplicació de les constitucions de pau i treva, el 1173 es van ajuntar els territoris compresos des de Salses a Lleida i Tortosa.

Amb el temps, la Corona d'Aragó es va convertir en un imperi reial amb els regnes de Mallorca, València, Sicília, Sardenya i els ducats d'Atenes i Neopàtria. No obstant açò, a cadascun d'aquestos territoris políticament només els unia la sobirania reial. Des del matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença fins a la derrota catalana a la batalla de Muret (1213), també formaren part de la Corona d'Aragó alguns territoris d'Occitània.

El 1258 el rei aragonès Jaume I el Conqueridor i el rei francès Lluís IX signen el Tractat de Corbeil, on el rei francès (com a hereu de Carlemany) renuncia als seus drets sobre els comtats catalans a favor del rei aragonès (establint definitivament la seva pertinença a la Corona d'Aragó) i el rei aragonès renuncia a la comarca de la Fenolleda i Perapertusès, que llavors restarien sota domini francès. Així mateix el tractat pactava el casament de la filla de Jaume I, Elisabet, amb el fill de Lluís IX, Felip.

Ja des del segle XII, l'antiga cúria comtal es diversificà en una cúria reial aragonesa i una cúria reial catalana, origen de les futures corts.

Unió amb la Corona de Castella

Constitucions de Catalunya de les Corts de Montsó de 1585.

El 1476, Ferran el Catòlic (rei d'Aragó) i Isabel la Catòlica (reina de Castella) van contraure matrimoni, la qual cosa va tenir com a conseqüència, a la mort d'ambdós, que els seus respectius territoris fossin regits conjuntament en la persona del seu nét: Carles I.

Desaparició

Aquest estat desaparegué amb el Tractat d'Utrecht, que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola. De fet, per a evitar que l'Arxiduc Carles d'Àustria (investit com a emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic), acumulara massa poder amb els dominis de la Corona d'Aragó, es va dividir el territori i passaren a Felip V de Borbó els anomenats «regnes d'ençà mar» (Aragó, Catalunya, Mallorca, i València), mentre que els «regnes d'enllà mar» (Nàpols, Sicília i Sardenya) van passar al seu Imperi, tret de Menorca, que va passar a ser una colònia anglesa.

A més, si bé els territoris extrahispànics mantingueren en certa manera la seua entitat administrativa i jurídica dins del Sacre Imperi Romano-Germànic, no els passà així als territoris hispànics, on Felip V de Borbó signà els Decrets de Nova Planta de 1716, amb els quals abolí els seus furs per dret de conquesta, hi estengué les institucions legislatives, judicials i militars castellanes i hi reprimí tota manifestació sociocultural pròpia. D'aquesta manera, el regne de Castella s'estengué per tota la península Ibèrica, tret de Portugal, Gibraltar, Andorra i, fins a cert punt, Navarra.

Sobirans de la Corona d'Aragó

Casa d'Aragó Aragó Catalunya València Mallorques Sardenya Sicília Nàpols
Casal de Barcelona Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó (1137 - 1164)
Alfons el Cast o el Trobador (1164 - 96)
Pere el Catòlic (1196 - 1213)
Jaume el Conqueridor (1213 - 76)
Pere el Gran (1276 - 85) Jaume II de Mallorca (1276 - 1285)  
Alfons el Franc (o el Liberal) (1285 - 91)
Confiscació del Regne de Mallorca
(1285 - 1295)
  Jaume el Just (1285 - 1295)
Jaume el Just (1291 - 1327)   Frederic II de Sicília (1295 - 1337)
Jaume II de Mallorca (1295 - 1311)
Sanç I de Mallorca (1311 - 1324)
Alfons el Benigne (1327 - 36) Jaume III de Mallorca (1324 - 1343/46)  
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet (1336 - 87) Pere II de Sicília (1337 - 1342)
Lluís I de Sicília (1342 - 1355)
Frederic III de Sicília (13551377)
Maria de Sicília (13771401)
Joan el Caçador (o el Descurat o l’Amador de la Gentilesa) (1387 - 96) Martí el Jove (1395 - 1409)
Martí l'Humà (o l'Eclesiàstic) (1396 - 1410)
Interregne - Compromís de Casp
Casal de Trastàmara Ferran d'Antequera (1412 - 1416)
Alfons el Magnànim (1416 - 1458)
Joan II d'Aragó (1458 - 1479) Ferran I de Nàpols, o En Ferrante (1458 - 1494)
Ferran el Catòlic (1479 - 1516)
Alfons II de Nàpols (1494 - 1495)
Ferran II de Nàpols, o En Ferrandino (1495 - 1496)
Frederic III de Nàpols (1496 - 1501)
 
(15041516)
Casal d'Àustria Carles I d'Aragó (1516 - 1556)
Felip I d'Aragó (1556 - 1598)
Felip II d'Aragó (1598 - 1621)
Felip III d'Aragó (1621 - 1665)
Carles II d'Aragó (1665 - 1700)
Desaparició de la Corona d'Aragó Guerra de Successió entre Felip d'Anjou i Carles d'Àustria (1702 - 1715)
Felip V de Castella (1715 - 1746).
Se suprimeixen els regnes hispànics de la Corona d'Aragó, i se'ls assimilen a les estructures del regne de Castella pel "dret de conquesta" expressat als Decrets de Nova Planta.
Emperador Carles VI (a Sardenya fins 1720, Sicília fins 1734, i Nàpols fins 1735)
Cadascun d'aquests territoris esdevingueren poc després regnes independents.


Institucions de la Corona d'Aragó

Referències

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corona d'Aragó

Enllaços externs