Aller au contenu

1î d' nôvimbe

Èn årtike di Wikipedia.

Li prumî d' nôvimbe, c' est li 305inme djoû d' l' anêye do calindrî grigoryin (li 306inme po ls anêyes bizetes); gn a co 60 djoûs ki dmorèt po disk' al fén d' l' anêye.

Ça s' a passé ç' djoû la[candjî | candjî l’ côde wiki]

Etrevéns a vey avou l' walon et l' Walonreye[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ôtès sacwès[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ont vnou å monde ci djoû la[candjî | candjî l’ côde wiki]

Rilomés Walons et waloneus[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ôtès djins[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ont morou ç' djoû la[candjî | candjî l’ côde wiki]

Rilomés Walons et waloneus[candjî | candjî l’ côde wiki]

Ôtès djins[candjî | candjî l’ côde wiki]

Fiesses nåcionåles ey eternåcionåles[candjî | candjî l’ côde wiki]

Uzances et creyances[candjî | candjî l’ côde wiki]

Uzances et creyances el Walonreye[candjî | candjî l’ côde wiki]

C'est l' Tossint, li fiesse di tos les sints

Come dins tote l' Urope catolike, les djins vont so les tombes di leus djins ci djoû la. (Pask' i n' overnut nén ç' djoû la mins, dins l' droet do djeu, c' est li ledmwin, li 2, k' i duvrént li fé.) A Mlet, on n' pleut nén travayî avou des osteyes betchants ci djoû la, pask' ôtrumint, on åreut plou acsure ene åme, pask' ele n' estént nén tertotes rintrêyes å paradis.


Vey eto:

30 d' octôbe - 31 d' octôbe - 2 d' nôvimbe - 3 d' nôvimbe - les 366 djoûs d' l' anêye

djanvî, fevrî, måss, avri, may, djun, djulete, awousse, setimbe, octôbe, nôvimbe, decimbe